El berenar com a símptoma

Piscina de la presó dels Lledoners

Cada cop que s'exigeixen nous ajustaments i reduccions de despesa m'imagino funcionaris repassant fil per randa com es gasta fins a l'últim cèntim del pressupost de l'any. Ha de ser desesperant veure't obligat a demanar més sacrificis a la gent i haver d'eliminar partides o bé escanyar-ne d'altres de nou. Més d'un acabaria tirant la tovallola, però potser també és el moment de ser agosarat i decidir fer un pas endavant. 
Quan a la darrera sessió de control el president Mas va respondre al portaveu del PSC "No hi ha diners, quina de les quatre paraules no entenen?" evidencia un grau de tensa frustració, d'impotència carregada de neguit, de desesperació i afartament. Què més es pot retallar sense carregar-te el país? 
L'altre dia dia li va arribar el torn al berenar dels reclusos a les presons catalanes. L'entrepà o la pasta de mitja tarda. Sembla que al cap de l'any puja a entre un milió i mig i dos milions d'euros. També semblava prescindible. Al final tota l'oposició va votar-hi en contra i va tombar la nova proposta de tisorada del govern. 
És un símptoma que ja s'està recorrent a revisar les partides més petites, que pràcticament no queda marge per retallar gran cosa més. No negaré que la gent que ha delinquit ha de tenir oportunitats de rehabilitar-se i esmenar les conductes que l'han dut a estar entre reixes, i que ho ha de poder fer amb dignitat. Però una cosa és això i una altra la percepció que les noves presons compten amb una sèrie d'equipaments i luxes als quals no tenen accés sectors importants de la població. D'acord, no gaudeixen de llibertat i necessiten de noves oportunitats; però potser això tampoc justifica determinats privilegis com l'abonament a canals digitals de pagament, gimnasos, piscines o lots de Nadal. L'altre dia es publicava que s'havia anul·lat la instal·lació de més de set-cents televisors de plasma a la presó de Pamplona. Aquestes coses, quan se saben, donen mala imatge; sobretot quan cada vegada hi ha més gent passant privacions. Cal explicar-les i justificar-les molt bé, perquè cada vegada som més pobres i estem més fotuts.