dimecres, 7 de setembre de 2011

LIJ - L'evolució de la Calpúrnia Tate

Jacqueline Kelly
L'evolució de la Calpúrnia Tate
Barcelona: La Galera, SAU Editorial, 2010
267 pp.
ISBN: 978-84-246-3622-7 


L'evolució de la Calpúrnia Tate ens presenta la vida d'una nena d'onze anys entre l'estiu de 1899 i el Cap d'Any de 1900, ambientada en un poble de Texas on viu en una família acomodada amb els seus pares, l'avi patern i els seus set germans. La Calpúrnia sembla una nena destinada a rebre l'educació pròpia d'una nena de la seva condició (classes de piano, cuina i labors) i a una vida on l'única expectativa sembla ser la de trobar un bon marit i formar una família. Però gràcies al seu avi, un home independent i més aviat esquerp que viu dedicat a les seves aficions naturalistes, descobrirà tot un altre món que li farà replantejar la seva vida i les seves expectatives de futur. 
En aquesta novel·la Charles Darwin i les teories evolucionistes hi són molt presents (cada capítol és encapçalat per una frase de L'origen de les espècies i l'avi li regala el seu exemplar per a que la jove protagonista pugui llegir-lo) i la seva autora té l'habilitat de relacionar Charles Darwin amb l'avi de la Calpúrnia. L'avi la fa interessar per l'observació atenta de tot el que l'envolta, per a que experimenti, anoti, descrigui, es plantegi preguntes, relacioni observacions i dedueixi coses. El mètode científic és presentat com el motor que fa avançar la ciència i la societat, fent-la superar la superstició i el pensament retrògad; justament en una època de grans novetats, canvis i transformacions (el telèfon, el ferrocarril, l'automòbil i... la Coca-Cola!). En aquest context -plenament vigent avui dia- fer ciència equival a estudiar el món que ens envolta i provar de descobrir com funciona. En aquesta relació de la Calpúrnia amb el seu avi veiem com es recupera el ritme pausat, la capacitat d'observar sense pressa i la mirada atenta i tranquil·la sobre aquesta realitat ("És sorprenent el que un pot veure quan s'asseu a mirar").
La relació de la Calpúrnia amb el seu avi, feta d'interessos compartits, complicitat (fantàstic el moment en que la Calpúrnia és castigada a la seva habitació sense sopar i l'avi li du un llibre simulat que amaga un sandwich al seu interior), comprensió i mútua estima és un dels grans atractius del llibre; així com la relació que té amb els seus germans, que també té moments de molta tendresa.
Tanmateix l'esperit científic, que és un dels eixos argumentals de la novel·la, li fa plantejar el per què de les coses i qüestionar-se aspectes de la seva vida: per què ha de dedicar hores i hores a cosir quan no li agrada i no se'n surt gaire? per què ha de portar els cabells d'una certa manera? per què ha de saber cuinar per força quan tampoc té gaires habilitats? Per què s'ha d'interessar per l'economia domèstica? Per què no pot anar a la universitat i esdevenir científica? 
Res canviarà en una societat ni la farà avançar si en un moment donat no són capaços de trencar amb les dinàmiques establertes. Crec que aquesta és una altra de les grans aportacions que fa aquest llibre. 
M'ha agradat també la reivindicació de l'error com a factor que afavoreix la superació i el creixement personal: "...hem de celebrar el fracàs d'avui perquè és un senyal evident que el nostre viatge de descobriment encara no s'ha acabat. El dia que l'experiment reïxi serà el dia de la seva fi."
La novel·la és llegidora i compta amb grans moments, i és d'aquells llibres pensats per a joves que pot llegir i gaudir tothom. En el costat negatiu, una traducció a estones poc curosa que grinyola i fa la sensació d'haver passat el text pel traductor i no haver polit gaire el resultat. 
Per a nois i noies a partir d'11-12 anys i per a tothom. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada