Els dies d'estiu

Imatge obtinguda de la xarxa

Els dies d'estiu tenen la seductora habilitat d'allargassar el temps pels seus caps (sobretot si estàs de vacances) i convidar a viure les seves hores d'una altra manera. Confesso que sóc persona de bioritmes gallinacis i m'agrada llevar-me amb la primera llum del dia si he pogut descansar amb una mínima normalitat durant la nit. Em tonifica la fresqueta del moment, aquella primera llum, veure com el dia es va despertant i es van trencant els silencis de la nit. Potser és el goig d'encetar un nou dia, la festa de la vida que significa. És el moment en que em sento més ple d'energia. El meu moment. 
M'agrada observar i trobar-me els primers: la quiosquera que endreça els feixos de diaris i els va posant al seu lloc, les furgonetes de repartiment, la fornera que va despatxant les primeres barres i croissants acabats de sortir del forn, el cambrer que va posant les taules i cadires de la seva terrassa a punt de servir esmorzars; els qui apressats de bon matí s'adrecen als seus llocs de treball,... Rutines d'inici d'un nou dia. 
Però de l'estiu també m'atreuen les nits, moments que permeten recuperar-te de les hores més xafogoses i pesades i et conviden a viure amb llibertat allò que et resulti més plaent des del teu racó favorit. Hi ha dies que serà aquella pel·lícula que tenies ganes de veure, d'altres la lectura del llibre que tens entre mans, d'altres... 
Les nits proporcionen hores calmades i agradoses per a ser viscudes amb llibertat. 
Els dies d'estiu no serien dies d'estiu sense una migdiada generosa que et permeti recuperar-te d'aquest allargassament de les hores. Moment reparador per excel·lència, emblema de l'esperit mediterrani, tan llarg com calgui i enyorívol la resta de l'any quan les circumstàncies no el permeten. Plaer d'estiu.