dimarts, 19 de juliol del 2011

El cercle virtuós: llegir, observar, pensar, escriure, viure

Hi ha qui pensa que escriure és una mena de do diví, fruit d'una facilitat innata; d'altres que depèn de la inspiració. Crec que no hi ha res d'això o, en tot cas, molt poc. 
Dins l'entorn laboral, quan m'hi trobo, m'incomoda la facilitat amb que algunes persones deleguen hàbilment la responsabilitat de redactar un document o de posar per escrit unes informacions amb excuses del tipus "fes-ho tu, que en saps més", "acabarem abans", "és que a mi em costa",....
És clar que costa. No és fruit de l'atzar. S'ha de treballar i practicar. I és amb aquesta pràctica regular que pots aconseguir certa aparent facilitat. 
A la base de tot s'hi troba la lectura. La lectura nodreix de temes i d'idees, i de models per a expressar-les. L'observació va molt lligada a la reflexió i el pensament. Són els elements que permeten l'assimilació de la lectura i el creixement personal. Hem de ser capaços de reflexionar sobre el que llegim i relacionar-ho amb la nostra experiència de la vida i l'observació atenta del món que ens envolta. Pensar ens ajudarà a escriure, car ens proporcionarà idees que valdrà la pena transmetre. Ara anem tancant el cercle. Arribem al fet d'escriure. Escriure ens ajudarà a pensar i a posar ordre en el caos que pot ser el nostre pensament. Triar les paraules, ordenar-les, canviar-les. Escriure, tornar a llegir, revisar, retocar. No és fàcil, pot costar més o menys, exigeix un cert esforç i pràctica. 
Pensar i escriure ajuden a viure i, per què no dir-ho, també són formes de viure.

3 comentaris:

  1. Fer dits, fer dits, fer dits...i que el llegir no faci perdre l'escriure (o al revés que també s'hi val!).

    ResponElimina
  2. totalment d'acord.
    Afegeixo que, en el meu cas doncs he començat ja gran, la gent més propera es sorprèn i no valora que puguis tenir capacitat de poder escriure mitjanament bé. Es sorprenen com si per poder escriure haguessis de tenir un diploma ben gros. Es compleix allò de que ningú es profeta a casa seva.
    Quan els dius que escrius, fan un somriure de conill i com a molt et diuen -be mira, així et distreus-. Doncs no!, no ho faig per distreure'm. Ho faig per que em surt de dins.
    M'agrada aquest bloc, em deixaràs que m'hi passegi?.
    T'he copiat la imatge de l'escrit per ilustrar el primer relat del bloc que estic dissenyant.

    salut!

    ResponElimina
  3. Celebro que trobis coses que t'interessin i, per suposat, tot el que hi ha és per a ser compartit. Escriu, posa paraules a tot allò que vulguis i sigues feliç. Sort!

    ResponElimina