diumenge, 13 de febrer del 2011

Paraules d'amor senzilles i tendres

El passat divendres el diari La Vanguardia publicava una impactant informació a la secció d'Internacional sobre la sortida de Tunísia de l'enderrocat president Ben Ali. Ens mostrava allò que s'anomena l'altra cara de la notícia, allò que ens fa conèixer la vesant humana dels seus protagonistes, la que va més enllà de la imatge pública. Relatava el que la seva dona li va etzibar en el moment de pujar a l'avió. Ben Ali, a l'igual que d'altres dirigents populistes, pertany al grup dels que tracten amb paternalisme els seus pobles però són incapaços de desenvolupar la democràcia i acaben desbordats per la corrupció i la impunitat que creix al seu voltant. També com d'altres, no volia marxar del seu país. Segons la informació, va anar mig enganyat a l'aeroport i, nerviós, es resistia a abandonar-lo tot dient: "Deixeu-me, no vull anar, vull morir aquí, al meu país!". Va ser llavors quan el cap de la seva policia política el va forçar a pujar a l'avió amb males paraules i quan la seva dona ho reblar tot afegint-hi: "Puja, imbècil! Tota la meva vida hauré d'aguantar les teves collonades"! Enmig d'aquesta tensió va acabar pujant a l'avió i fugint del país. 
La imatge pública d'un home en altre temps totpoderós contrastava amb la imatge humana d'un calçasses humiliat pel tracte que rebia de la seva dona, que fugia del seu país amb la cua entre cames. 
Són aquestes les informacions que et fan estimar el periodisme, les que enriqueixen els freds titulars que provenen sovint dels teletips de les agències.
Segons altres informacions, la Leila Trebelsi, donant noves mostres del seu talent, va tenir temps de passar pel Banc Central del país i enretirar una tona i mitja d'or, ja que ara tot sembla indicar que haurà de fer front a tot un seguit de noves i no previstes despeses. Tot un personatge.
Esperem que el poble tunisià sàpigui obrir-se a un nou futur de forma dialogada i pacífica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada