Josep Maria Sala-Valldaura; Carles Porta (il·lustrador)
Tren de paraules
Lleida: Pagès Editors, 1997
57 pp.
Col·lecció Biblioteca de la Suda - Transvària, 2
Amb Tren de paraules he completat la meva descoberta de la poesia de Josep Ma Sala-Valldaura. Com a poemari és anterior a Disfresses (va ser publicat l'any 1997), però segueix un esquema similar. D'una època en que la producció de poemaris adreçats als infants era molt limitada ens proposa una poesia que planteja una lectura atenta i intel·ligent del text; que és breu, enginyós, enjogassat i carregat d'intenció.
Hi trobarem corrandes, conjurs, endevinalles, algun embarbussament i contes dominats per una marcada i rítmica rima. Poemes de rics referents i lectura exigent que ens descobreixen les possibilitats de jugar amb les paraules i capgirar-ne els significats, com ara el que fa:
“-Què ensenya la Mestra Vaca?
-A rumiar a poquet a poquet,
a pair ben bé la caca
i a no tenir mala llet.”
(Del poema “L'escola del parc zoològic”)
Tot plegat queda molt ben resumit en els versos que encapçalen a mode de pròleg-introducció aquest poemari:
“Els poemes
són quadres que cal penjar a la memòria,
són contes que tenen música,
són com trens de paraules que corren i s'aturen a llocs que no coneixes
o potser, només, esquitxos d'una pel·lícula.”
Un autor i uns poemaris que cal tenir ben presents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada