dimarts, 24 d’abril de 2018

LIJ - Enciclopèdia misteriosa dels Éssers diminuts

Alicia Casanova; Fernando Falcone (il·lustrador)
Enciclopèdia misteriosa dels Éssers diminuts

(Adaptació d'Eva Bargalló)
Barcelona: Animallibres, 2016
56 pp.
Format: 22x30 cm
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 30
ISBN: 978-84-16844-15-9
PVP: 17,95€

Deixeu-me dir d'entrada que aquest àlbum m'ha semblat una obra d'una imaginació desbordant, originalíssim, amb un punt d'humor més aviat sorneguer que el fa molt atractiu. Imagineu que el món que trepitgem estigués poblat d'éssers diminuts responsables de tot allò que passa i no podem controlar. Doncs sota l'aparença d'un tractat científic, com si d'una enciclopèdia es tractés, te'ls va definint i explicant-te les malifetes que són capaços de fer. I és que n'hi ha que són una mica brètols, sense passar-se cap excés, però més aviat gamberros. 
Les il·lustracions resulten atractives, però on més llueix el tractat és en les descripcions d'aquests petits i particularíssims éssers. 
El millor, però, és que obre la porta per a ser treballat a l'escola, obrint finestres a la creativitat i oferint pautes per a inventar altres éssers diminuts. 
És original, personal i divertit; i resulta molt recomanable per a nens i nenes a partir de 8-9 anys i per a educadors, per les possibilitats que ofereix de ser utilitzat com a eina dinamitzadora des de l'entorn escolar.

diumenge, 22 d’abril de 2018

LIJ - L'interrogant gegant, d'Eulàlia Canal

Eulàlia Canal, Sebastià Serra (il·lustrador)
L'interrogant gegant
Barcelona: Animallibres, 2017
40 pp.
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 40
ISBN: 978-84-16844-42-5

PVP: 15,95€

Si en un conflicte bèl·lic els soldats pensessin fredament en el que fan, si valoressin per un moment contra qui disparen o llencen les bombes, segurament es qüestionarien el seu paper i potser no complirien les ordres rebudes. Però el soldat no està fet per a qüestionar les ordres sinó per a complir-les sense discussió; no està fet per a exercir la democràcia, sinó en tot cas per a defensar-la en el compliment del seu deure. És dur, però és així.
Sobre tot això va aquest àlbum de l'Eulàlia Canal, contundentment antibel·licista. Ens proposa una reflexió sobre les víctimes innocents dels conflictes, sobre qui són els autèntics enemics. Ens planteja dilemes sobre els quals val la pena reflexionar, com ara: en una guerra, dispararies contra unes nens que no t'han fet res senzillament perquè viuen en el bàndol dels enemics?
Sempre he cregut que els bons llibres t'han de remoure alguna cosa per dins, que no poden deixar-te indiferent. I aquest obre les portes a dialogar i reflexionar sobre les guerres.
Resulta molt recomanable per a nens i nenes a partir de 6-7 anys i per a tothom. Una eina imprescindible per a construir una cultura de la pau avui més necessària que mai.

dissabte, 21 d’abril de 2018

LIJ - El llibre secret de les princeses que també es tiren pets

Ilan Brenman; Ionit Zilberman (il·lustrador)
El llibre secret de les princeses que també es tiren pets
Barcelona: Animallibres, 2017
32 pp.
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 33
ISBN: 978-84-16844-28-9
PVP: 15,95€

Darrere del grans èxits acostuma a haver-hi quelcom molt original, una troballa mai abans explotada o en la qual ningú hi havia pensat amb anterioritat. Fa uns anys aquests mateixos autors van publicar un àlbum de títol irreverent i desmitificador, Les princeses també es tiren pets, que va ser un èxit espaterrant, que ha anat acumulant edicions i del qual s'ha fet fins i tot un muntatge teatral.
Aquests llibres estan protagonitzats per una nena, la Laura, que es tanca a la biblioteca del pare i tot llegint descobreix històries de llibres que tots coneixem. I aquí rau allò que deia, la idea original, la capacitat de fabular i crear històries sobre històries conegudes, d'imaginar el com i el per què d'aspectes de les històries que sorprenguin els lectors.
Tenim un títol original i trencador i un desenvolupament que obre les portes a la imaginació i la creativitat. És el contingut d'aquest àlbum, però també les propostes didàctiques que se'n poden derivar per al món de l'escola: pregunteu-vos per què la bruixa de Hansel i Gretel és així de malvada. I a veure què surt. O el per què de la gegantesca mida del Joan de la mongetera màgica.
És donar una nova vida als contes clàssics, revitalitzar-los sense trair-los, obrint la porta a la capacitat de fabular que tots duem a dins.
Per a nens i nenes a partir de 6-7 anys. 

LIJ - Els robots no tenen pressa, d'Alberto Pieruz

Alberto Pieruz
Els robots no tenen pressa
Barcelona: Animallibres, 2017
40 pp.
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 39
ISBN: 978-84-16844-43-2
PVP: 15,95€

La infantesa és -o potser seria més encertat afirmar que hauria de ser- un temps de llibertat; un temps per a experimentar, descobrir, compartir i, en definitiva, forjar la personalitat del que serem. Un temps que hauria d'estar allunyat de totes aquelles obligacions que no siguin estrictament necessàries per a desenvolupar uns hàbits de vida saludables. I molt sovint ens trobem uns infants que tenen unes vides tant o més sobrecarregades d'activitats i obligacions que un adult, amb poc marge per a fer res que no hagi estat prèviament encabit a les seves atapeïdes vides.
Els robots no tenen pressa és un benintencionat àlbum que ens proposa una reflexió sobre la gestió del temps: quan no estem pendents del rellotge és quan som amos del nostre temps i, en definitiva, de la nostra vida; és quan estarem en condicions de fer de la nostra vida quelcom únic i especial. Aquest és el repte.

dijous, 19 d’abril de 2018

LIJ - En Jordi i el drac

Aron Dijkstra
En Jordi i el drac
Barcelona: Animallibres, 2018
24 pp
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 48
ISBN: 978-84-16844-75-3
PVP: 15,95€

Partir d'històries tradicionals i canviar-ne aspectes del que tots coneixem pot ser un exercici que ofereixi sucosos resultats. Perquè no es tracta de canviar per canviar ni d'oferir una nova interpretació. Es tracta d'introduir-hi nous valors.
La llegenda tradicional exalta la valentia del cavaller davant l'opressió que exerceix el drac i el triomf de l'amor que sintetitza aquella bella imatge del roser que creix en la terra tacada per la sang del drac.
A En Jordi i el drac ens trobem amb un cavaller Jordi amb moltes ganes de lluitar contra un drac de veritat, però el drac el menysprea per la seva insignificança. I malgrat els esforços del cavaller per tenir una espasa més llarga o un escut més gros que li donin més possibilitats en un enfrontament, s'adona que mai en tindrà prou per enfrontar-se amb garanties al drac. El drac és pacífic i no té ganes de lluitar; li ve més de gust tenir companyia: un amic abans que una victòria. El cavaller es va adonant que a ell també li venen més de gust les coses que pot fer en companyia del drac que no pas enfrontant-se a ell. 
I crec que aquí rau el gran valor d'aquest llibre, fer-nos adonar del valor de l'amistat, que és millor un amic que l'heroïcitat en mil batalles.
Resulta molt recomanable per a nens i nenes a partir de 6 anys.

diumenge, 15 d’abril de 2018

LIJ - Germans!, de Rocio Bonilla

Rocio Bonilla
Germans!
Barcelona: Animallibres, 2018
48 pp
Format: 24x26,5 cm
Col·lecció Àlbums Il·lustrats, 44
ISBN: 978-84-16844-70-8
PVP: 15,95€

Rocio Bonilla, àlbum rere àlbum, està consolidant una de les trajectòries més personals i originals en el camp de l'àlbum il·lustrat. No és flor d'un dia. Són ja força aportacions que et deixen un bon regust de boca i t'animen a recomanar-la amb entusiasme quan des de la biblioteca de l'escola et demanen consell: Cara de pardal, La muntanya de llibres més alta del món, , Max i els superherois, De quin color és un petó?, Els fantasmes no truquen a la porta,....i ara Germans!
M'ha agradat una vegada més. El contingut i el plantejament. La temàtica és coneguda: la rivalitat entre germans, els sentiments que desenvolupa la convivència i el rol que a cadascú li toca jugar. Però el tractament és divertit i desenfadat, però amb un punt de tendresa que el fa molt entranyable. 
Si us heu fixat en la il·lustració de la coberta us haureu adonat que n'hi ha dues. I és que és pot llegir del dret i del revés, des del punt de vista de la germana gran o del germà petit. I és que la mateixa realitat pot ser viscuda i interpretada des de diferents punts de vista. I això pot servir per a parlar d'un tema com la relació entre germans o d'un conflicte polític. En tot cas és una crida a veure les coses no només des del teu punt de vista, sinó des del punt de vista dels altres. Em sembla un gran encert d'aquest àlbum. 
L'àlbum té altres sorpreses, com la del seu final, que es troba al mig després del desenvolupament dels dos punts de vista.
En definitiva, es tracta d'una proposta original, fresca, intel·ligent i suggeridora per a gaudir i poder parlar de tot allò que afecta als que tenen.... Germans!
Per a nens i nenes a partir de 4-5 anys.

diumenge, 4 de març de 2018

Tot el temps del món

He celebrat l'estrena d'un nou programa sobre llibres al Canal 33. Tot el temps del món té una estructura simple però eficaç. Comença per una breu i acurada selecció de recomanacions d'entre el munt de novetats que s'acumulen a les llibreries. I l'Anna Guitart té l'habilitat de seduir els possibles lectors d'un llibre i transmetre amb convicció els motius pels quals podria interessar. Sense arribar a fer un spoiler et submergeix en el contingut i te'l fa atractiu. 
Tot seguit enllaça les novetats amb una entrevista a fons amb un escriptor, que et permet descobrir les claus i els motius de la seva obra. Al primer programa va entrevistar a Paul Auster, en el segon a Jordi Puntí, en el tercer a Almudena Grandes.
L'atmosfera del programa transmet un ambient relaxat on destaca la veu apassionada de la presentadora. No es fa pesat i es digereix molt bé.
M'agrada el títol, que evoca la pel·lícula d'Alain Corneau Tots els matins del món; a la qual Jordi Savall va posar una banda sonora que li va donar fama mundial i que va servir per popularitzar un instrument com la viola da gamba. I és que en un temps en el qual el món es mou a cop de tuit o whatsapp, on cada cop menys gent és capaç de llegir-se sencer un article de diari o un llibre, cal reivindicar el temps per a fer les coses, una certa lentitud que ens permeti gaudir amb plenitud de tot allò que valgui la pena en aquesta vida. La lectura requereix temps i és enemiga de les presses. I el títol recull aquest esperit. 
Uns mitjans de comunicació públics han d'estar al servei de la cultura i de la gent al marge dels índexs d'audiència. Un programa de llibres, per més amè que resulti i ben fet que estigui (aspectes que sempre cal reivindicar) no serà mai majoritari ni rebentarà índex d'audiència. Però és una necessitat. S'ha de fer i hi ha de ser. 
Espero que tingui una llarga vida i que de mica en mica es vagi guanyant l'interès i l'estima de la gent que estima la lectura.

dimecres, 21 de febrer de 2018

99 coses que hem d'aniquilar si volem ser independents, de Jair Domínguez

Jair Domínguez
99 coses que hem d'aniquilar si volem ser independents
Barcelona: Ara Llibres, 2013
200 pp.
ISBN: 978-84-15642-44-2

He descobert Jair Domínguez i Torregrosa (1980) al programa Està passant de TV3, on presenta notícies que reflecteixen els aspectes més grotescs del món en que vivim. No cal dir que practica un tipus d'humor mordaç i corrosiu que aboca pel broc gros; sempre amb un punt de provocació. 
M'ho passo molt bé les estones que intervé i me n'he anat fent seguidor. I és que després d'un dia esgotador agraeixes una estona despreocupada on riguis a cor què vols. 
99 coses que hem d'aniquilar si volem ser independents és un títol en to d'humor, del tot explícit, que no camufla contingut ni intencions. 
És un repàs a personatges i elements de l'actualitat social i política que li permeten provocar sense miraments contra gairebé tot i tothom. És un llibre conjuntural, fruit d'un moment i d'una actualitat; i patirà amb el pas del temps. No cal recordar, perquè tots ho tenim molt present, com ha estat d'intensa l'actualitat política d'aquests darrers temps. Personatges que desapareixen i cares noves que agafen un renovat protagonisme. I hi ha coses del llibre que ja són "velles", quan encara no han passat cinc anys des que va ser publicat. 
És un llibre d'estil periodístic, àgil, vivaç, que pretén connectar amb la parla del carrer. I aquí és on hi ha una de les coses que menys m'han agradat. He trobat una manca total de contenció a l'hora d'utilitzar paraulotes i expressions de carrer. Ho puc arribar a comprendre però no a justificar. No em sembla de calaix normalitzar una expressió com gilipolles per més que es digui; i m'ha semblat abusiu la quantitat de vegades que apareix la paraula puto/puta, així com d'altres per l'estil, al llarg del text. No m'agrada gens, tampoc, que es faci humor amb una paraula com subnormal.

Puc semblar carca, però sóc dels que creu que la llengua escrita ha de ser un model en tots els sentits. 
És un llibre que es llegeix en un moment, que baixa bé, sense gaire exigència. I us ho podeu passar bé amb l'humor estripat i passat de voltes del seu autor.

divendres, 16 de febrer de 2018

El que la terra m'ha donat, de Lluís Foix

Lluís Foix; Xavier Cabanach (il·lustracions); pròleg de Josep Maria Esquirol
El que la terra m'ha donat
Barcelona: Columna Edicions, 2017
Col·lecció Clàssica, 1156
280 pp.
ISBN: 978-84-664-2287-1
PVP: 19,90€

Els tres darrers llibres de Lluís Foix m'han semblat una autèntica delícia, un testimoni de vida de gran valor. I d'aquest darrer em quedo amb el seu to, fet d'observacions atentes i pausades de la natura que ens envolta, i de reflexions amb un to molt intimista sobre allò que constitueix l'autenticitat de la vida. Perquè és autèntic tot allò que és permanent i es manifesta amb constància al llarg del temps; autenticitat que marca el ritme de les nostres vides i crea constància del pas del temps. Tens la sensació que tot allò que ens comunica en Lluís Foix és un bagatge que el pas del temps ha anat enriquint i ara brilla amb tota la seva esplendor; la culminació de la maduresa.
Són escrits impregnats d'una certa enyorança, que no deixa de ser estima per la vida viscuda. En certa manera vivim dels records, gaudint del regal del present i de les expectatives del demà.
Lluís Foix segueix el curs de les estacions centrant-se a cada capítol en un aspecte, desenvolupant observacions atentes carregades de sensualitat, car fa referència al cromatisme del paisatge, les olors, als sons, als silencis,.... Són pagines que entren per tots els sentits. I aquestes observacions i reflexions les va empeltant de les seves vivències per racons de tot el planeta i lectures que hi tenen relació, mostrant que malgrat les diferències hi ha aspectes que formen part de totes les cultures i persones de la humanitat. 
Lluís Foix estima profundament la terra de la que ens parla. Ell que, com a corresponsal, és una persona viatjada i cosmopolita que ha estat per tot arreu; que viu a Barcelona, però que cada cap de setmana procura tornar a Rocafort de Vallbona, a la terra que el va veure néixer, per a impregnar-se de tot allò que li proporciona, per passejar-hi, per conversar amb familiars i coneguts, per contemplar i gaudir. Perquè la terra és paisatge, però també és identitat, cultura i economia.
M'ha agradat que parli dels avantatges de la vida a pagès i en reivindiqui la qualitat de vida ("Al món rural hi ha vida. I potser hi ha una vida més plena, més autèntica, més contemplativa i, per damunt de tot, més rica interiorment"). Perquè si fa molts anys la ciutat s'identificava com la porta d'accés a una sèrie de coses que no arribaven al camp, aquella escletxa s'ha anat difuminant gràcies al progrés social, les comunicacions  i la democratització de l'accés a la tecnologia. Avui viure a pagès no vol dir restar aïllat de la societat. Tens gairebé accés al mateix que a les grans ciutats, amb l'avantatge de gaudir d'un entorn més tranquil i saludable.

Les pàgines del llibre estan escrites amb un llenguatge ric i amable i traspuen la mateixa calma i tranquil·litat que el paisatge del que ens parla. Conviden a gaudir-lo sense pressa perquè estan impregnades d'un to poètic, un punt malenconiós i enyoradís que convida a gaudir-lo amb tots els sentits. 
En temps de presses en que tot es mou a un ritme trepidant val la pena afirmar, tal com fa el llibre, que una vida reflexiva ja és en ella mateixa acció, ja que pensar i observar ja són en elles mateixes formes d'actuar que ens acosten a l'autèntica dimensió de les coses.
Una petita joia, creieu-me, que a més a més, va acompanyada d'unes delicades il·lustracions a llapis que li donen més encant.
Val molt la pena.




dimecres, 3 de gener de 2018

Haikú per a un nou any que comença


El temps no passa,
només passem nosaltres;
en diem viure.

Joana Raspall (1913-2013)